Activitats 2004

DIUMENGE 26 DE SETEMBRE DE 2004

EXCURSIÓ MATINAL

PASSEJADA A SANT QUIRZE DEL VALLÈS

Per a conèixer l’entorn del Projecte Agroforestal de Can Poncic i dels Aiguamolls de Sant Quirze del Vallès.

Sortida que ens permetrà conèixer i estimar el patrimoni agrari del rodal de Sabadell. Activitat pensada per a totes les edats.

Hem pogut verificar la presència d’un important cabdal d’aigua corrent durant tot l’any que no depèn de les pluges estacionals, degut a que es nodreix dels aqüífers subterranis existents.

Cap a les 13,30 h s’ha finalitzat aquest acte informatiu, agraïnt a tothom l’assistència al mateix, així com l’interés per les explicacions, preguntes formulades i el suport donat al PROJECTE AGROFORESTAL DE CAN PONSIC I DELS AIGUAMOLLS DE SANT QUIRZE DEL VALLÈS.

DIJOUS 9 DE SETEMBRE DE 2004

PRESENTACIÓ DEL PROJECTE AGROFORESTAL I DELS AIGUAMOLLS DE CAN PONCIC

Lloc i hora : Centre Cívic de Can Feliu a les 20 hores. Sant Quirze del Vallès.
Organització: Sant Quirze del Vallès Natura.

PRESENTACIÓ DEL PROJECTE PER MONTSERRAT PÉREZ

La presentació és va centrar en els objetius del projecte presentat a l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès el mes d’abril del 2004 (conservació i enriquiment de la diversitat biològica; salvaguardar, protegir i donar a conèixer el paisatge natural, històric i cultural del poble). Per assolir aquests objectius el projecte contempla la recuperació dels antics aiguamolls de Can Ponsic i Can Pallàs i del bosc de ribera, conservació i manteniment dels prats, horts i conreus, restauració del conjunt arqueològic i la rehabilitació de la Font de la Riba, i per últim l’adequació de la masia de Can Ponsic com a Centre d’Interpretació de la Natura. Aquest projecte és important per la preservació dels connectors biològics entre el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de Collserola i precisa de la participació ciutadana al ser un projecte de tots. Es van exposar breument les propostes de financiació amb la Fundació Territori i Paisatge. Per últim es va destacar l’alteració d’aquest projecte per les actuacions urbanístiques previstes a les zones per l’Ajuntament.

INTERVENCIÓ DELS PONENTS

1. ANTONI SANCHO, DE L’AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DEL VALLÈS

El Sr. Sancho va fer una presentació del projecte urbanístic del Plà Especial de Can Ponsic, des de la vessant técnica i jurídica. Segons la seva exposició els “Caputxins” van presentar el 3 de maig de 2004 un plà especial urbanístic, el qual va ser aprovat inicialment per l’Ajuntament en el més de juliol de 2004. Tanmateix manifesta que l’Ajuntament lliurará al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya el Plà Especial de Can Ponsic al qual es varen presentar al·legacions en el mes d’agost per 6 entitats. També expecifica que s´haurà de definir un seguit de condicions mediambientals per traçat del vial.

2. KRISTIAN HERBOLZHEIMER DE LA PLATAFORMA CIVIC PER LA DEFENSA DE TORRE NEGRA

El Sr. Herbolzheimer va oferir la seva experiència al llarg de 12 anys al front de la plataforma cívica de Sant Cugat del Vallès i va donar recolzament a aquesta iniciativa ciutadana de Sant Quirze del Vallès. Va destacar el canvi conceptual en la gestió del territori que s’està produint, fent que els ciutadans desenvolupin el seu dret a participar activament, mantenint un diàlec continu i permanent amb les administracions, les quals no son més que delegats dels ciutadans per a gestionar el seu futur. D’altra banda va dir que les administracions públiques han de vetllar per l’interés comú i defensar els paisatges singulars i amb valors històrics, socials i ecològiques i socials, destacant la singularitat de la nostra comarca, el Vallès. Va finalitzar dient que urbanitzar és un procés irreversible i per tant els municipis han de reflexionar sobre quin és el limit de creixement del seu poble.

3. RICARD ESTRADA DEL CONSORCI DE L’ESPAI RURAL DE GALLECS

El Sr. Estrada va començar la seva intervenció felicitant la gran assistència de ciutadans en aquesta convocatoria, fet no gaire usual en aquest tipus d’esdeveniments. . Va explicar-nos com és l’Espai Rural de Gallecs, que és un territori de 600 hectarees, i que fa 30 anys es debatía sobre l’urbanització d’aquest espai, propietat de l’Institut Català del Sòl (INCASOL). En aquest debat es va abordar una nova visió de la gestió del territori en la que els espais semiurbans no es poden abandonar, han de ser gestionats tan per la seva gran vàlua biològica i paisatgística com agrícola. Es va elaborar un pla de gestió d’aquests espais agrícoles que contemplava la financiació de la seva gestió amb mitjans propis i amb la complicitat de la gent del territori, sense la qual no és posible portar-ho a terme. Cal remarcar que també han comptat amb els ajuts dels ajuntaments afectats, el de Mollet i el de Parets del Vallès. Per a poder assolir la protecció d’un territori és necessari disposar del reconeixement del mon científic, mitjançant l’establiment de convenis amb Universitats i d’altres institucions científiques. Va finalitzar la serva intervenció dient que l’utopía de la gestió del territori no és una utopía, és una realitat que dona bons resultats si hi ha el recolzament de la gent i de les organitzacions civils.

4. JORDI PAGÈS DE L’AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA

El Sr. Pagès va fer palès que els aiguamolls de Sant Quirze del Vallès són de tipus mediterrani i de caire fluvial, i per tant, aparentment poden ser poc vistosos i poden romandre secs segons l’epoca de l’any, però sempre són plens de vida. En el darrers segles, l’home havia considerat els aiguamolls llocs insalubres i per tant havíen sigut desecats i transformats en zones de conreus, en ser uns espais molt fèrtils, així com les conques fluvials havíen sigut canalitzades, impedint l’entrada d’aigua a les zones humides. Però actualment aquesta visió ha canviat i s’està tenint consciència de la gran vàlua biòlogica i paisatgística d’aquests habitats (per ampliar informació consulteu CONVENI INTERNACIONAL RAMSAR, sobre protecció dels aiguamolls signat per l’Estat Espanyol l’any 1982). Els aiguamolls són espais amb capacitat de sostenir un sistema aquàtic. Aquesta nova política de gestió dels espais humits fa que s’estiguin recuperant antigues zones humides i els estats membres de l’Unió Europea han signat un acord que determina que abans de l’any 2015 totes les masses d’aigua hauràn d’assolir un bon estat ecològic. Per últim, cal esmentar que la Llei d’Aigues diu que aquests espais s’han de preservar, existint un inventari de zones humides. Així mateix l’Agència Catalana de l’Aigua ha elaborat un informe de viabilitat dels Aiguamolls de Sant de Quirze del Vallès, donant com a resultat que la recuperació dels mateixos és optima. Per tant, tots desitgem i esperem que els Aiguamolls de Sant Quirze del Vallès siguin inclosos en aquest inventari en un breu termini.

5. JOSEP GERMAIN DEL CONSELL DE PROTECCIÓ DE LA NATURA DE CATALUNYA

El Sr. Germain va explicar-nos en que consisteix la Via Verda entre Sant LLorenç del Munt i la Serra de Collserola, un projecte que es va engegar l’any 1996 i que es va culminar amb la proposta del Consell Comarcal d’un Acord signat per tots els municipis que intregren aquesta Via Verda (menys un), entre els quals forma part Sant Quirze del Vallès. Novament l’any 2004 s´ha reformulat aquesta proposta, amb la participació del Consell Comarcal del Vallès, la Universitat de Girona i la Universitat Autònoma de Barcelona, que defineix un model d’ordenació de la comarca que abasti tots els elements, tant els urbans com els no urbans. Aquest model defineix la xarxa de Vies Verdes que uneix la Serra de Sant Llorenç del Munt amb la Serra de Collserola, fa un plantejament d’ordenació del creixement urbanístic i d’infraestructures de comunicació i conceptua aquestes vies verdes com a espais de lleure i aptes per l’educació ambiental. En quant a la participació de Sant Quirze del Vallès en aquesta Via Verda, l’Ajuntament el va incloure dins del seu Plà Urbanístic de l’any 2000, i li va donar força relevancia, tot i que posteriorment no s´ha portat gaire a terme. Precisament dins de la Via Verda que uneix la Serralada Prelitoral i la Serralada Litoral és al terme municipal de Sant Quirze del Vallès on aquesta via és més estreta i està més trencada, existint unicament, tres petits eixos: l’àrea boscosa de Can Ponsic, el Torrent de la Gripia i el Torrent de la Font del Pont. D’alta banda un dels aspectes que destaquem dins del Projecte de Can Ponsic és l’importancia de l’educació ambiental, fet que es palès en la proposta de la masia de Can Ponsic com a Centre d’Interpretació de la Natura i que podía ser, fins i tot, d’aquesta Via Verda, que té un ambit més comarcal. Per finalitzar va dir que si en el seu moment l’Ajuntament no va desenvolupar aquest acord de la Via Verda, aquest projecte que avui es presenta, és una bona oportunitat per rectificar.

6. ANTONI BARDABIO, HISTORIADOR I PROFESSOR DE L’IES DE SANT QUIRZE DEL VALLÈS

El Sr. Bardabio va destacar la nova concepció global del patrimoni que inclou els aspectes naturals, històrics, culturals i socials, i va posar de manifest el caràcter global d’aquest projecte que integra tots aquests elements. El concepte de patrimoni és defineix com allò que ens explica com som i com vivim, i per tant l’entorn actua com una escola d’aprenentatge, un autentic laboratori viu, doncs s’apren més actuant que escoltant. L’entorn local té una serie de valors importants i sobre tot en el nostre cas, tenint en compte l’idiosincràsia d’aquest poble, producte de les transformacions urbanes contants. Donar a conèixer aquest entorn local i el seu patrimoni permet crear un sentiment d’identificació i ha de portar a generar més cohesió. El jaciment arqueològic de Can Ponsic va ser descobert, casualment, l’any 1974 i excavat per primer cop l’any 1975, i amb un gran potencial. La protecció i divulgació d’aquest element patrimonial que és el jaciment és un valor de gran importancia per l’identitat del nostre poble.

7. JORDI ROFES DE LA FUNDACIÓ TERRITORI I PAISATGE DE CAIXA DE CATALUNYA

El Sr. Rofes va començar la seva exposició manifestant que la Fundació Territori i Paisatge estava predisposada al finançament d’una part important del projecte, degut a la seva viabilitat, a l’interès i il.lusió posada de manifest per l’entitat promotora d’aquest projecte, així com pel rigor personal i técnic dels membres de l’entitat. Tot seguit va exposar el funcionament de la fundació en tres apartats:

• Finançament de projectes de conservació i d’educació ambiental
• Compra de terrenys i de drets de tala
• Establir convenis de col.laboració amb ajuntaments, entitats i propietaris de terrenys mitjançant la xarxa de custodia del territori

Aquesta darrera línea d’actuació té dues branques : una és el finançament de l’elaboració de Plans de Gestió i l’altra és el finançament de les actuacions reflectides en el Plà de Gestió. També va definir les prioritats d’actuació que son els boscos de ribera, les rieres que passen per les poblacions, els espais agroforestals que són mosaic de diferents habitats. Els condicionants per donar aquest suport són que l’espai a protegir tingui un valor ecològic, ambiental i social, que l’entitat proposant tingui rigor científic i que hi hagi un compromís de continuïtat del projecte més enllà de la seva realització. Des del mes d’abril de 2004 s’esten tenint aquests contactes que hauríen de dur a la redacció i signatura d’un conveni, el qual tots esperem es porti a terme el més aviat possible.

TORN DE PREGUNTES I PARAULES

Després de finalitzar les ponències es varen fer diferents preguntes i intervencions per part del públic assistent a l’acte, que van valorar positivament l’organització i els continguts de les ponències d’aquest fòrum així com el realisme i l’interés del projecte que es va presentar i especialment la gran participació ciutadana en aquest acte.

De les intervencions cal destacar dues idees bàsiques:

• Que el debat que s´ha portat a terme en aquest fòrum és el debat actual que s`està fent arreu de Catalunya i del món, es a dir que el desenvolupament econòmic sostenible és compatible amb la preservació i la restauració del paisatge natural. Per tant s`han de compatibilitzar els legítims drets que poden tenir els propietaris de terrenys amb els legítims drets que té la ciutadanía de defendre els valors naturals del seu entorn.

• La importancia del paper de la participació ciutadana en la gestió del territori, en la gestió del seu futur, mitjançant els mecanismes de col·laboració en les decisions que adoptin els poders públics. Un mecanisme definit a nivell mundial i que s’està aplicant en molts municipis de Catalunya, és la coneguda AGENDA 21, establerta arran de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament (Rio de Janeiro,1992), i que en el nostre municipi, encara, no s´ha endegat.