Els boscos originaris en ser transformats per l´home o trobar-se en condicions gens favorables pel seu desenvolupament donen pas a les comunitats arbustives.
Tanmateix són aquests, juntament amb les plantes inferiors, els que primer es desenvolupen després d’un incendi. El bosc mediterrani típic es reemplaçat en aquest casos per la garriga, la brolla d’estepes i brucs i la brolla de romaní i bruc d´hivern.
La garriga és una comunitat densa, amb arbusts de fulla endurida i perenne com el garric, el llentiscle, el matapoll, l’aladern de fulla estreta, el marfull, el matabou i el galzeran i lianes com l’arítjol i la vidiella.
La brolla d’estepes i brucs és una comunitat un xic esclarissada d’arbusts de fulla perenne i petita que es fa en terres silícies no massa degradades en les solanes. Es troben el bruc d’escombres, el bruc vermell, l’estepa borrera, l’estepa de muntanya, l’estepa negra, l’argelaga negra, la gódua i la gatosa.
La brolla de romaní i bruc d´hivern es fa en terres calcàries poc permeables i força degradades. Es una comunitat esclarissada que es desenvolupa preferentment en els llocs assolellats. Els mes singulars son: el romaní, el bruc d´hivern, la coroni.la, la júncia, la maleïda, la bufalaga tintòria, l’esteperola, l’argelaga, la gatosa, l’estepa negra i l’estepa blanca. També s´hi barreja el pi blanc.