Aus


Llista d’ocells per ordre alfabètic

 


INTRODUCCIÓ

En el terme municipal de Sant Quirze del Vallès i de Les Fonts es poden observar al llarg de l’any unes 100 espècies d’ocells. Molts són residents, és a dir, viuen tot l’any i es reprodueixen al mateix lloc. D’altres venen a la primavera, com el rossinyol, l’oriol, l’abellerol i el xot, per reproduir-se i tornen a principis de la tardor als seus llocs d’hivernada, normalment a l’Àfrica.

Algunes espècies passen l’hivern a les nostres contrades com la becada. Tanmateix el Vallès Occidental és un lloc de pas en la ruta migratòria que fan milers d’ocells, dos cops cada any, des de l’Àfrica fins al nord d’Europa i tornada. Aquest fenomen mil·lenari continua cada any meravellant-nos i ens permet veure a finals de l’estiu espècies com la cigonya i el milà.

Dins els espais naturals, com la Serra de Galliners, l’entorn de Can Fonollet i el Torrent de la Betzuca, així com els espais agrícoles i els entorns urbans es configuren hàbitats diferents que ens permeten gaudir d’una diversitat prou representativa dels ocells de Catalunya, llevat, òbviament, dels ocells marins (a excepció del gavià de potes grogues) i de l’alta muntanya.

 

ELS OCELLS I ELS SEUS HÀBITATS

Hi han ocells que viuen en un hàbitat molt característic, de tal manera que la destrucció del seu hàbitat comporta la desaparició de l’espècie. D’altra banda hi han ocells que s’han adaptat a viure en diferents hàbitats i fins i tot treuen profit de l’expansió de l’home. És així com podem trobar espècies que ocupen gairebé tots els àmbits del nostre municipi.

A grans trets podem definir els següents hàbitats a Sant Quirze del Vallès i Les Fonts:

• BROLLES

Els més representatius són els tallarols (capnegre, de casquet, de garriga, la tallareta cuallarga), el pardal de bardissa, el bitxac i el rossinyol.

• PINEDES

En aquest veiem espècies com el colltort, les mallerengues (carbonera, blava, petita, cuallarga i emplomellada), el raspinell comú i el gamarús.

• BOSCOS DE RIBERA

Hi trobem la bosqueta vulgar, el rossinyol bord, el cargolet, el trist, el xot, la cuereta torrentera i la polla d’aigua.

• ROUREDES

Podem trobar entre d’altres l’oriol, el reietó i la mallerenga emplomallada.

• PRATS I CAMPS

Hi ha un ampli ventall d’espècies granívores i insectívores com el pinsà comú, el pardal comú, el picot verd, la garsa, la titella, la cadernera, el cruixidell, el tord, l’abellerol i el mussol comú.

• JARDINS I PARCS URBANS

El gran nombre de jardins privats existents al municipi, encara que siguin de dimensions petites, permeten l’existència d’espècies que toleren la presència humana, especialment a l’hivern, quan romanen més solitaris. Hi podem trobar el pardal comú, la garsa, l’estornell comú, el pit-roig, el gafarró, la tórtora turca, la mallerenga carbonera, el tallarol capnegre i el de casquet, la cotxa fumada, el mosquiter comú, el pinsà comú i fins i tot el verdum.

 

ELS OCELLS AL VALLÈS

Per a finalitzar aquesta petita introducció a les aus del nostre poble, volem fer esment de l’Organisme Internacional per a la Defensa de les Aus (BIRDLIFE INTERNATIONAL) i el seu Programa de Conservació de les Àrees Importants per a les Aus ( IBA, Important Bird Area ).

Aquest programa, engegat fa més de 35 anys, contempla la definició a nivell internacional i per cada país d’aquelles àrees que són fonamentals per a la preservació de les espècies, degut a que es concentren determinades espècies tot l’any o en una època del seu cicle vital, éssent primordial la seva conservació per la continuïtat de l’espècie.

A l’estat espanyol el representant d’aquesta organització és la “Sociedad Española de Ornitología” ( SEO ), que ha definit unes 391 IBAs (Àrees Importants per les Aus ) tant en el territori peninsular com a l’insular de l’estat, entre les que trobem la número 139, que comprèn les Serres Prelitorals de Barcelona, incloent la Serra de Galliners entre aquesta àrea.

Per això, hauríem de ser conscients entre tots de la importància d’aquest espai natural, que encara podem gaudir, treballant conjuntament amb els representants civils i socials del nostre municipi per a conservar aquest patrimoni natural tant proper i alhora tant desconegut.


FONTS CONSULTADES :

“Enciclopedia Salvat de la Fauna ibèrica y Europea “. Félix Rodríguez de la Fuente. Salvat Editores. Barcelona 1991

“Guía dels Ocells dels Països Catalans i d’Europa” . Peterson . Edicions Omega . Barcelona 1991

“Ocells d’Europa ” . Lars Jonsson . Edicions Omega . Barcelona 1994

“Guía de Identificación de las Aves de Europa, Norté de Africa y Próximo Orienté ” . Mark Beamen y Steve Madge . Edicions Omega . Barcelona 1998

” Guía de Aves de España y Europa ” . Killian Mullarney . Edicions Omega . Barcelona 2001

” Handbook of the Birds of the World ” Volums 1-16 . Josep del Hojo, Jordi Sargatal, Andrew Elliott . Lynx Edicions 1992-2012-

” La Gran Enciclopèdia de las Aves ” Karel Stastny . Susaeta Ediciones . Praga 1990.