Els aiguamolls són riques comunitats vegetals que es desenvolupen en terrenys plans inundables per l’efecte de l’acumulació de la pluja, vessament de rius i rieres i l’acció de les llevantades. Les comarques del litoral català havien tingut bons exemples d’aquestes comunitats com el Maresme i l’Empordà. La fertilitat d’aquestes terres provocaren la dessecació per l´home per convertir-les en pastures o conreus.
El Vallès no s´ha distingit per l’existencia d’aiguamolls, però en ser una plana atravessada pels rius i rieres que provenen de la Serralada Prelitoral i Litoral, ha disposat de zones humides que foren desecades per transformar-les en cultius. Al Parc Agroforestal de Gallecs (Mollet del Vallès) s´ha aprofitat la bona qualitat d’aigua d´una riera per convertir una part d’aquesta en un petit aiguamoll on hi ha ocells residents, hivernants i on els ocells migradors aprofiten aquest indret per aturar-se, descansar i nodrir-se abans de continuar el seu viatge cap a l’ Africa o Nord d’ Europa.
També hi han zones humides a Sant Quirze del Vallès, que s´originen pels brolladors naturals d’aigües subterrànies. Antigament eren força nombrosos, però el desenvolupament urbanístic els ha anat eliminant progressivament.
Un exemple d´aquests tolls d’aigua era la Font de la Becada, segons la fotografia de la dreta cedida pel Grup de Investigació i Història Sant Quirze del Vallès (G.H.I.S.Q.).
No fa gaire es parlava dels Aiguamolls de Can Pallàs a La Guía de Sant Quirze del Vallès, editada pel Consell Comarcal del Vallès Occidental i deia que era ” un tram de la riera de Can Pallars on el curs de l’aigua forma uns aiguamolls d’interès ecològic” .