– Fitxa tècnica
– Identificació
– Cant
– Longevitat
– Població
– Hàbitat
– Alimentació
– El niu i la reproducció
És un ocell migrador molt comú arreu del país.
Nidifica l’estiu arreu del territori.
Hivernant regular en algunes zones humides del litoral de la Península Iberica (però molt escàs).
Nom comú: Oreneta vulgar
Nom espanyol: Golondrina común
Nom basc: Enara arrunta
Nom angles: Barn swallow
Nom científic: Hirundo rustica
Classe: Aus
Ordre: Passeriformes
Família: Hirundínids
Llargada: 15-20 cm.
Envergadura: 32-34 cm.
Pes: 17-21 g.
Au delicada, gràcil i molt aerodinàmica.
De color negre, amb reflexos blaus metàl·lics per dalt i blancs crema a les parts inferiors. Té el front i la gola vermelles i un collaret negre.
Ales: llargues i apuntades. Mostren tons blancs a la part inferior davantera.
Cua; molt llarga i forcada. És de color negre, amb petits ovals blancs quan l’estén.
Potes; curtes i sense plomes.
Boca; molt ampla, amb un bec curt, pla i negre.
Els joves llueixen tons negres pàl·lids, tenen el front i la gola taronges i una cua molt més curta.
Dimorfisme sexual: Encara que ambdós sexes s’assemblen, la femella és menys brillant, més blanca per sota i amb la cua més curta.
De vol àgil, ràpid i acrobàtic, l’oreneta vulgar ocupa en l’espai aeri les capes baixes, per sota d’avions i falciots.
L’oreneta vulgar és una espècie fàcil d’observar.
De vol àgil, ràpid i acrobàtic, l’oreneta vulgar ocupa en l’espai aeri les capes baixes, per sota d’avions i falciots.
Es pot observar volant a poca alçada per sobre dels prats i les gespes dels jardins.
Cant
Consisteix en una xerrameca musical accelerada, formada per refilets encadenats amb un final característic: 1 Prrr aspre.
Au molt cantarina, emet reclams freqüents, sobretot un agut uit, uit. http://www.seo.org/ave/golondrina-comun/
La mortaldat es molt elevada en el primer any de vida de l’oreneta.
Tanmateix pot arribar a viure almenys 15 anys.
La població catalana no s’ha quantificat amb exactitud.
Es calcula al voltant d’1milio de parelles en estat espanyol.
Es coneixen dormidors amb més de 100.000 aus.
A Europa s’estima que hi ha uns 16-36 milions de parelles. La millor zona és troba entre França i Rússia.
Els resultats obtinguts entre 1998 i 2005 pel programa SACRE reflecteixen certa tendència negativa, tot i que amb fluctuacions.
A escala europea, el declivi és més greu (un 27% entre 1980 i 2003).
Prefereix viure en zones rurals.
No habitual en les ciutats.
Nidifica preferentment en nuclis rurals a les masies, sota el porxos, de vegades a sota els ponts. Tot i que el seu origen està en els ambients naturals, ja fa molts segles que les orenetes vulgars s’han acostumat a viure a prop del home.
La dependència del mon rural per criar, per la recerca dels seu aliment sobrevolant els camps de conreus, i als punts de subministrament de fang–lleres de rius, marges d’estanys,…- fa que es concentri sobretot a les grans planes agrícoles.
Durant la època de la migració l’agrada utilitzar com a punt d’aliment i descans zones humides i aiguamolls.
Tot i ser poc exigent, a Catalunya resulta més nombrosa observar-la en zones d’altitud baixa i mitjana.
Cria fins als 1.600 metres d’altitud.
Les orenetes s’alimenten exclusivament d’insectes.
La dieta d’insectes varia segons lloc i època. Les preses més consumides són mosques i mosquits. També caça formigues voladores, vespes, xinxes i petits escarabats.
El mètode de captura consisteix en vols acrobàtics de persecució amb la boca ben oberta, de vegades en petits grups, a poca alçada i no lluny del niu.
Una família d’orenetes pot arribar a menjar 8.500 insectes al dia.
El règim alimentari i els consegüents beneficis que ens aporten han desembocat en la protecció legal de l’espècie, tant a nivell nacional com internacional.
Oreneta agafant aigua en vol
Els insectes el caçant volant
El període de cria és variable, s’inicia:
- Al març al sud d’Espanya i
- L’abril-maig al nord de Catalunya.
Finalitza al juliol i agost.
Cria a prop de l’home, adossat a una paret, sota un balcó, sota un porxo, a l’interior de les masies i de les cases velles,. A cobert de la pluja i en un lloc arrecerat del vent.
Freqüentment utilitzen, prèvia reparació, el niu dels anys anteriors.
El temps de fer un niu de nova construcció, variarà en funció de la climatologia i de la disponibilitat de trobar fang. La parella trigarà uns 8-12 dies a fer-ho.
Niu d’oreneta en un magatzem
Construeixen un niu amb forma d’olla, totalment obert per la part superior i adherit a una paret i sota cobert.
Els materials utilitzats son el fang, l’aigua, petits branquillons i brins d’herba, que utilitzen per relligar les boletes de fang.
A la base del niu hi posen plomissol, molses, i pels.
Fidel al lloc de cria i a la parella, nidifica en solitari.
No fa colònies de cria, malgrat que a vegades es poden trobar varis nius junts.
És una au monògama, que viu en parella. Tanmateix de vegades s’han observat mascles criant amb dues femelles simultàniament.
Característiques:
- Número de ous: 4-5. El número d’ous per niu decreix de la primera posta a la segona o la tercera.
- Els ous son de color crema i amb pintes vermelloses.
- Incubació: Ho fa principalment la femella. Només surt del niu per menjar.
- Naixement: 15-16 dies. (i els ous eclosionen alhora).
- Alimentació dels pollets: Els 2 pares.
- Els pares van i tornen unes 400 vegades al dia per portar menjar als pollets.
- Estada al niu: unes 3 setmanes. Els pares els continuen alimentant durant uns dies més.
- Si les condicions són optimes, per cada niu solen volar set o vuit joves a l’any.
- Nova posta: Un cop que els joves s’han independitzat i saben caçar sols.
- Núm. de postes: 2-3 (Segons condicions climatològiques i dels recursos alimentaris).
- Els joves nascuts de la primera posta poden ajudar els seus pares a alimentar els pollets de la segona/tercera posta, comportament que es coneix com a “cria cooperativa”.