A diferència d’altres éssers vius, els mamífers son els que més han sofert la presencia humana, sobrevisquent a les nostres contrades aquells que tenen una dieta no gaire especialitzada, son de mida petita, desenvolupen les seves activitats basicament de nit i disposen d’espais prou ferèstecs per amagar-se de día.
Aquesta situació no s’ha produït recentment, doncs Catalunya ja era una terra profundament modificada per les activitats de l’home abans de la revolució industrial en el segle XVIII. Les pràctiques desforestadores com la rompuda, el carboneig i la ramaderia extensiva així com la caça indiscriminada i la persecució d’espècies que podíen ser perjudicials a l’home va soposar una pérdua important del més significatius dels grans mamífers.
Moltes de les extincions d’animals daten ja de temps prehistòrics com l’ós de les cavernes, i d’altres es varen produir al voltant de l’Edat Mitjana com l’ur salvatge i el bisó europeu. Però les extincions mes importants es produiren d’ençà el segle XVI, fent que de moltes àrees del nostre país, on abans havien viscut, desapareixeren mamífers com el cérvol, la daina, el cabirol, la cabra salvatge, l’isard, l’ós bru, el linx i el llop.
A partir dels anys sesanta es va desenvolupar una activitat industrial de caire contaminador i que va atreure gran nombre de treballadors provinents d’altres contrades, creant tanmateix una expansió demográfica i urbanitzadora que obligà als darrers grans mamífers a cercar espais més ferèstecs, reduïnt així llur habitat i creant, fins i tot, arees aïllades on l’intercanvi genètic amb d’altres individus de la mateixa espècie ha esdevingut gairebé imposible.
Aquesta és, probablement, la situació d’aïllament que pateixen els darrers mamífers que viuen a la Serra de Galliners i zones periurbanes del nostre municipi.