El clima mediterrani es caracteritza per un període de sequera estival mes o menys llarg, una gran variabilitat interannual de les precipitacions que sobrepassa els 620 mm, amb dos períodes humits: tardor (octubre, 83,1 mm) i primavera (maig, 60,4 mm) i un intens eixut estival (juliol, 10,6 mm). , un estiu càlid i un hivern fresc o moderadament fresc i humit.
Aquest clima condiciona la vegetació que es desenvolupa, però l’orientació nord-sud i el nivell de insolació i humitat permeten l’existència de diferents tipus de comunitats en una mateixa àrea. El bosc mediterrani típic és l’alzinar, composat per l’alzina, arbre de fulla perenne, petita i endurida, i l’aladern i l’arboç. En llocs més assolellats i pedregosos és reemplaçat pel pi blanc i el pi pinyer. La proliferació de l’acció humana i els incendis han desenvolupat el pi envers l’alzina, així com les màquies o brolles d’arbusts i plantes aromàtiques
El pi és un arbre que es desenvolupa aprofitant el recurs del foc en afavorir aquest la dispersió de les llavors.
A la vessant nord de les muntanyes l’alzinar es barreja o és reemplaçat per roure, arbre de fulla caduca que perd la fulla a l´hivern o roman seca a l’arbre. L’utilització de la fusta del roure i del carbó han fet que moltes rouredes hagin desaparegut, sent substituïdes per les pinedes de pi roig i de pinassa
Les obagues ombrívoles i fresques contenen d’altres arbres de fulla caduca com l’avellaner i l’arç blanc.