L’activitat agrícola ha sigut tradicionalment una de les mes transformadores dels espais naturals, en sustituir les comunitats arbòries i arbustives per plantes així com la modificació del relleu, fent terrasses, feixes, camps, canals de regadiu, camins, es a dir, creant un mosaic de espais humanitzats on s’ha instalat un altre tipus de vegetació. En aquest mosaic conviuen els arbres i plantes que l’home ha conrejat pel seu us i les plantes espontànies que han aprofitat aquest marc idoni disenyat per l’ésser humà.
Aquestes comunitats de plantes conegudes com arvenses, son plantes anuals que s’adapten al periode de les feines del conreu, de vida curta o que tenen organs subterranis perdurables i d’altres que es multipliquen de forma vegetativa. Tot això fa que siguin dificils d’eliminar fent competencia a las plantes conrejades, minvant la productivitat dels conreus i que l’home les ha eliminitat mitjançant herbicides. Plantes com les cugules (semblant a la civada), rosella, blauets i campanetes han omplert els nostres camps.
En els camps de Sant Quirze del Vallès encara es poden trobar plantes típiques com la ravenissa blanca, la bossa de pastor, la calcida, el gram, la corretjola, l’herba verruguera, l’orenga, la traiguera, el boixac de camp, la cugula grossa, la borratja, el card cigrell, el card marià, la bracera, l’oriola, la lloba-cardo, el màstec, la ravenissa groga, la lleteressa, el fonoll, el pèsol bord, la margarida de prat, el creixen ver, el plantatge, el tàrrec, la berbena i el trèvol de prat.