Territori


1. DESCRIPCIÓ

El municipi de Sant Quirze del Vallès té una extensió de 14,27 km2 emplaçat al cor de la comarca del Vallès Occidental i s’articula orogràficament en tres eixos de direcció predominant nord-sud : la Serra de Galliners i les conques de la Riera de Rubí i del Torrent de la Betzuca.
El Turó de Pujol Blanc amb els seus 317 metres és el punt més alt del municipi, situant-se el nucli central del poble al voltant dels 188 metres. L’alçària mínima és de 125 metres a la confluència del torrent de la Betzuca amb el riu Sec.

Els espais lliures de Sant Quirze del Vallès formen part d’un sistema connector de gran importància pel manteniment de la connectivitat entre els espais naturals protegits de SANT LLORENÇ DEL MUNT i de LA SERRA DE COLLSEROLA i a escala regional, pel manteniment de les connexions entre la Serralada Litoral i la Serralada Prelitoral.

Les administracions públiques han manifestat la importància d’aquests espais naturals, tal com es recull en l’apartat ” LA NATURA ” de la Guia de Sant Quirze del Vallès confeccionada per l’ Ajuntament de Sant Quirze del Vallès el novembre de 2002 i que diu :

Sant Quirze del Vallès és un municipi amb una gran riquesa natural, que té el seu màxim exponent en la Serra de Galliners, un espai que ocupa més de la meitat de la superfície municipal i que vertebra l’anomenada Via Verda del Vallès, corredor biològic entre els Parcs de Sant Llorenç del Munt i Collserola.

2. ACTIVITATS ECONÒMIQUES

Les activitats tradicionals del habitants han estat l’agricultura, especialment el conreu de la vinya i l’elaboració del vi, activitats principals fins a la dècada de 1940. La població es situava al voltant del turó principal conjuntament amb un seguit de masies disperses arreu del terme municipal.

Cap els anys 50 es comencen a desenvolupar nous nuclis de població: és el naixement dels barris de LOS ROSALES i POBLE NOU.

Sobre els anys 70 comença un creixent desenvolupament urbanístic que ha continuat sense interrupcions fins ara. Es produeix un canvi en l’activitat econòmica sustituint-se l’activitat agrària per l’industrial i de serveis.

L’abandonament de l’activitat agrària, tot i que va ser tardana, en comparació amb d’altres municipis del Vallès, va suposar el canvi d’ús del sòl, passant de rural i agrari a sòl urbanitzable, transformant progressivament la fisonomia característica del poble.

La proximitat a les ciutats de Sabadell i Terrassa

3. DESENVOLUPAMENT DE LA POBLACIÓ

El creixement de la població de Sant Quirze del Vallès en el període 1950-2000 ha estat aproximadament d’un 800 %, increment que ha estat associat, indubtablement, al creixement urbanístic del municipi, com a conseqüència dels canvis d’usos i activitats del espais i al fenomen de migració local cap a la comarca del Vallès des de la ciutat de Barcelona.

Durant la dècada dels 50 Sant Quirze del Vallès tingué el primer gran creixement urbanístic, duplicant-se la població en només 10 anys, degut a la construcció de les primeres urbanitzacions fora del nucli històric i amb la primera onada migratòria procedent del sud de la Península per treballar a Sabadell i a Terrassa.

A la segona meitat dels anys 80 es produeix un altre creixement de la població afavorit per la construcció de noves promocions d’habitatges que atrauen a una nova població provinent, aleshores, de les rodalies.

Només en el període comprés entre els anys 1997 a 2000 han vingut de fora del municipi gairebé 1.000 habitants nous anuals. La majoria són parelles adultes amb fills en edat escolar.

Malgrat l’increment constant de població, en els darrers anys s’ha produït una notable emigració del municipi, que correspon una bona part a joves en edat d’emancipació que cerquen pisos a preus assequibles a llur capacitat econòmica.